Ski Fit

Vaig a Font Romeu via Figueres-La Jonquera-El Voló-Trullàs-Thuir-Illa de Tet-Marquixanes-Prada-Vilafranca de Conflent-Oleta-Fontpedrosa-Montlluís-Font Romeu. Això vol dir 69 rotondes. Les rotondes de la Catalunya Nord són especials, són més rotondes, com si fossin franceses. I no us estranyi que en siguin 69. De fet el 69 ja és una combinació de rotondes.

¿Què hi vaig a fer a Font Romeu? Una sessió d'un nou sistema de posar-se en forma que es diu Ski Fit. M'agradaria pensar que és un sistema nou, però em fa l'efecte que les ganes. Això de passar el dia esquiant pràcticament sol no és nou. Sol perquè no hi ha gent a les pistes. Sol perquè no he d'esperar ni perseguir ningú. Sol amb les meves divagacions. Ski Fit.

(No havia fet el viatge sol del tot, però els meus acompanyants anaven amb la planxa, al seu aire, o sigui al seu terra, o sigui a la seva neu...)

¿Heu esquiat a Font Romeu? Les pistes són tan planes que excepte les negres totes són de doble sentit. De fet quan hi cau algú aprofiten per declarar la pista negra.

És maco no estar pendent de ningú perquè et pots fixar en tothom. Diuen que despullats tots ens assemblem, no ho tinc gaire clar. El que sí tinc clar és que vestits per a esquiar sí que ens assemblem tots. Fer el ridícul esquiant és fantàstic, perquè no et reconeix ningú.

I l'estona del lavabo. Uf, allò són maniobres. I quan aconsegueixes el que pretens t'hi estàs una mica més del compte, per gaudir-ne. I vas pensant en en Txumari, el de la tele. És un que aconsella anar al lavabo amb un tamboret per tenir els genolls més drets i així prémer la musculatura que afavoreix la tasca. Que ho provi de fer amb les botes d'esquí posades. És perfecte. Genolls amunt i musculatura premuda al 100%.

Ja veieu, anar sol és perillós. Quan vas sol no et pots dir a tu mateix imbecilitats qualssevol; han de ser imbecilitats de categoria.

La propera vegada intentaré esquiar amb més gent; ajuda a autocontrolar-se. A més, si és cap de setmana i la pista és plena de novells, sempre pots fer-te el fatxenda esquivant-los. (Ep! a les verdes i blaves! A les altres són els que en saben que m'esquiven com poden).