dissabte, 6 de desembre de 2008

Les primeres freds


Doncs sí, les primeres freds m'han enganxat precisament llegint el llibre d'en Joan Margarit amb el mateix títol, tot i que normalitzat: Els primers freds. Una antologia poètica que abraça l'obra de l'autor entre 1975 i 1995.
Llegir una antologia tan completa d'un autor tan con-centrat en determinats símbols i imatges recurrents, i encara amb una versificació única (com aquell que diu només fa servir un tipus de vers), et dóna la sesnsació d'estar rellegint el que vas llegir ahir o abans-d'ahir, amb unes altres paraules o amb una altra excusa; com si l'autor hagués oblidat que ja havia escrit aquell poema i tornés a intentar-ho.
Malgrat això és un llibre de bon empassar. Reconeix que la feina del poeta és donar feina al lector, que no es pensi que llegir poesia és un passatemps innocent. I aconsegueix fer-ho d'una manera tan elegant com planera.
Us en poso dos exemples breus, que potser ja són coneguts:

AL LECTOR

Teves seran les dones que he estimat
i que mai no he perdut, malgrat el vent
cruel dels anys, i teu serà l'enigma
de l'illa del tresor.
Els teus ulls seran meus per un instant
i, a canvi de deixar-te escoltar als vidres
la pluja que ara escolto, i fer-te còmplice
del meu demà, que tu podràs conèixer,
no permetràs que mori i, algun vespre,
em deixaràs ser tu en una altra pluja.

POÈTICA

Perseguint la bellesa estaràs sol
perquè, en trobar-la, s'esvaneix i deixa
la seva pols de papallona als dits.
I tornaràs a percaçar l'esclat
que saps dins teu, talment el llamp
que en un instant et mostra,
fins al llunyà horitzó, la realitat.

I ja està, dues mostres de l'autor de moda, l'autor contingut.

I al mateix temps us goso parlar d'un altre autor, un altre de poesia més incontinent. El vaig seguint de fa un temps tot i que la seva fertilitat m'obliga a ser més metòdic i exhaustiu del que em surt de natural, si no em vull quedar enrere. Parlo de Santi B. Amb el seu permís l'incloc dins el llistat lateral del Deixat enredar.

Cap comentari: