Hi va un autocar amb moltes places lliures. L’Associació d’Amics del Castell de Quermançó els ha preparat una visita escenificada. Expliquen la història del lloc amb ajut d’un agosarat Simonet de Garriguella.
Entre la història hi encabeixen la Comtessa de Molins, com a deferència als seus visitants. No només hi ha soldats francesos sinó també la Teresa que intenta robar els visitants, tot i que es fa enrere en saber que són santperencs.
Una visita completa, sense Dalí i sense Orgue de la Tramuntana. Finalment la Ginesta llegeix uns versos del romanç que un servidor havia refet a partir dels trossos conservats, presumptament escrits pel Gegant de Ventalló.
"¿Sents, Gegant, una campana?¿Sents, Gegant, el seu ressò?
¿Que no sents que per mi clama
i que em crida a fer oració?
¿Què m'hi espera a Quermançó
si no l'ombra d'una estrella?
Abadessa, el perdó
em dareu a Garriguella.
Sols novícia humil serà
la que un jorn fou Canongessa
i blanc hàbit vestirà
qui vestia de Comtessa.
La que més obeirà,
qui farà més penitència,
nit i dia pregarà
a la Verge sa clemència,
que perdoni sos pecats
i sa joventut perduda,
tots els crims i els disbarats
d'una vida trista i dura;
la que avui tot penedida
dóna un crit de deslliurança,
sent desig de nova vida
de repòs i d'esperança.
Suau campana que em convides,
amb cançó de coure, bella.
És a mi a la que crides...
Bon Gegant..., a Garriguella!"
Un intent de l’Ajuntament de Sant Pere de difondre la història i la rondallística local. ¿Poca repercussió? Potser sí, però cal continuar intentant-ho. Mirar quines vies poden servir per a arribar a la gent, i anar insistint. Encara que costi diners i decepcions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada