Ella és la Maria Teresa Mir i Ros, filla de
Fenals d’Aro. Des del 69 que viu a Dublín. Escriu poemes en anglès però el 2010
va publicar un poemari en edició bilingüe anglès-català. Signa amb el nom de casada, Maria Wallace.
El 2014 la Diputació de Girona publica “El
blau de la distància” en edició bilingüe i amb un pròleg de la Rosa Font.
Segurament un dels estímuls del llibre és
comprovar com es tradueix els versos la mateixa Maria:
“A screech of tyres / always tells a story.”
“El xerric dels pneumàtics / sempre defineix
una història”.
“Beacon-green lighthouse arms / strecht out /
to embrace and warmn the weary. / Homing waves kiss the shore. / I’m lonely
tonight.”
“El far
estén els braços verdosos / per abraçar i advertir el viatger. / Les ones
retornen a casa, / besen la platja. / Em sento sola aquesta nit.”
“face my
mother’s worried look / incapable of explaining why / I enjoyed roaming alone,
/ but reassuring her I would never stray / from that part-of-me place.”
“veure la mirada angoixada de la mare /
incapaç d’explicar-li per què / m’agradava vagar sola, / però calmar-la dient
que mai no m’allunyaria / d’aquell lloc tan part de mi mateixa.”
“Loaded with words, / some recently learned, /
I enter a new laberynth. / I should not haven taken / such a load. / I have no
need of them / once inside / a place of silence / where voice becomes water.”
“Carregada de paraules, / algunes apreses fa
poc, / entro en un laberint nou. / No hauria d’haver agafat / tanta càrrega. /
No la necessito / una vegada dins / un lloc de silenci / on la veu es torna
aigua.”
“I will no rest, I can’t. / I need to know how
it feels / to hold your hand.”
“No descansaré. No puc. / Necessito saber què
se sent / en tenir la teva mà entre les meves.”
“Know also / life is a daily gift, / a rainbow
/ carrying a colour / for each one of your dreams.”
“També has de saber / que la vida és un
obsequi diari, / un arc de Sant Martí / que té un color / per a cadascun dels
teus somnis.”
Repassada dels matisos de la traducció.
