dimecres, 9 de març de 2016

Vae Piñol

En alguns diaris en malparlaven. Una mena de caiguda en picat. Una obra empetitida, ocasional, oportunista... Ai, ai, ai.

Imatge: http://ep00.epimg.net/cat/imagenes/2015/12/02/cultura/1449085014_642310_1449085127_noticia_normal.jpg 

Així i tot em va semblar que ho havia d’intentar. I d’aquesta manera vaig esdevenir un d’aquests xais consumistes que van fer el Vae Victus un breu i discret capdavanter en les vendes de llibres.

Imatge: http://lacampanaeditorial.com/file/2015/11/vaecoberta-401x609.jpg 

M’ho vaig llegir per Nadal i vaig pensar que tampoc no estava pas tan malament. Que eren quatre històries trenades amb alguna que altra argúcia previsible. Potser sí. Excessivament disperses. Potser sí. Alguns passatges amb l’ordit massa bast. Potser sí.

Imatge: http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/3/6/1449308531363.jpg

Però m’ho vaig llegir amb alegria (amb aquella alegria tacada de sarcasme), amb lleugeresa (sense connotacions tan directes com l’obra anterior), amb la intriga mínima i necessària però real, com la que el convida a deixar la darrera història inacabada.

Imatge: http://dadesshield.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201511/990_1447840875foto_3013868.jpg 


Molt més tebi que “La Pell Freda”. Doncs sí. Però no m’ha passat com amb algú altre que després de segons quina obra penses: “Millor que trigui una mica a publicar-ne una altra...”. Albert Sánchez Piñol, la propera també la buscaré.