divendres, 30 d’octubre de 2015

La insuportable lleugeresa del temps

Els vells paisatges ja no ho són. Han canviat. Ara són nous. Però no els ulls que els miraven. I per això els vells ulls reconeixen allò que potser ja no hi és, es retroben amb el que impregnava la retina. Tornen a ajustar-se.

La mare sempre busca i remira. I de tant en tant fa troballes. Coses que eren velles i ara poden tenir un sentit diferent, però que encara fan estranyes connexions amb allò que era aire inconsistent, simple memòria, o simple sensació de memòria.

Fotos, cançons, notes, pronúncies, que et posen davant per davant del tu mateix que tu recordes i que ningú més ho recorda igual.


Us comparteixo una de les darreres troballes de la mare. Jo hi calculo una antiguitat d'uns quaranta-dos anys.