El Llibre dels Finals comença com un llibre d’un
traspàs estrictament personal, el viatge d’algú que vol procedir tot sol a l’anul·lació
del que ha justificat la seva vida, i no hi ha temps –ni en vol– per canviar
res, simplement de fer l’última valoració, l’última observació.
Joan Bodon
El Llibre dels Finals continua com un llibre d’aventures
en què apareixen i desapareixen personatges els quals afavoreixen o provoquen
situacions que xarboten el protagonista i el porten a llocs insospitats, el
posen a prova dins la seva reflexió vital.
El Llibre dels Finals acaba com una obra
surrealista, al·lucinògena, el·lipsoïdal, imprevisible, incomprensiblement
entenedora, metafísica (o patafísica) fins al moment estrictament avisat des de
bon començament, és a dir, simplement, el final.
Clarmont d'Auvèrnia
Llengua, cultura, història, demografia,
etnografia i una mica de geografia (especialment de Clarmont d’Auvèrnia). Tot
occità. Tot en occità. Joan Bodon en dóna constància. I la trista renúncia al
títol original: Lo Libre dels Grands Jorns.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada