diumenge, 1 de març de 2015

La corda de l'ocell


Sincerament, m’hagués agradat saber com donava corda al món l’ocell en qüestió.


També entendre per què era al fons del pou que et podies traslladar a altres dimensions.


També copsar quina importància tenien les illes mediterrànies sobre el gat que finalment va tornar.


També relacionar la guerra de Nomonhan amb el tinent Mamiya o amb la Mary Kasahara.


També visitar l’habitació 208 amb la música de la gazza ladra sonant al cotxe d’en Cinnamon.


També fer una encaixada a en Boris l’espellador suposant que sigui un alter ego d’en Noboru Wataya.


Ignorem si la Kumiko ha fet el que tocava, o si el pare de la Nutmeg vivia en l’ànima dels animals del zoo.


Vuit-centes trenta pàgines i sense gran cosa a dir-hi de tantes capes barrejades –o tantes barreges capades.


Un llibre per saber en quina pàgina abandones, en quina fas la capitulació definitiva.


Sincerament, m’hagués agradat tenir una sensació de profit en tancar el llibre després de llegir-lo sencer.