diumenge, 28 de setembre de 2014

Informe a les termes

Algú em va recomanar que no el llegís. Que no valia pena.

Algú va decidir el contrari i me’l va regalar.

Un recent viatge als EUA em va convèncer que era el moment. De llegir-lo.


I el començament em va entusiasmar. Una primera part en què l’Auster repassa la seva infantesa i com ell percep la construcció lenta i tenaç, i sempre amb un punt de fortuïta eventualitat, de la seva personalitat.

Després hi ha un llarg capítol dedicat a explicar les pel·lícules que li van marcar l’adolescència. Aquí m’hi ha semblat trobat fragments palpitants amb altres en què no sabia si la somnolència em venia del cansament o del llibre mateix.

I un últim capítol en què ell segurament ha xalat buscant-se. La seva exdona li retorna les cartes dels començaments de la seva relació amorosa, i l’home es torna boig reescrivint-les per al llibre.

Un àlbum de fotos del món exterior, dels elements que en algun moment o altre han estat citats en els diferents capítols, completa el llibre.

Un cop acabat no sé si donar la raó al primer algú o al segon algú. Però tampoc no em sembla haver descobert res de nou de l’escriptor.

Una sessió a les termes. Una estona en aigua freda, vigoritzant. Una altra estona en aigües tèbies i insípides. I una tanda final en somnolents aigües calentes. I cap a casa.