Dos dies. Això és el que m’ha durat.
Hi ha sis històries. Pastoràlia, que dóna
títol al llibre, n’ocupa quasi la meitat. Ve a il·lustrar el sistema laboral en
un parc paleolític per a gent postmoderna. Winky és un xou televisiu d’autoajuda,
que també podria ser d’autodestorb. Roure marí és una zona urbanitzada de la que cal
ser una zombie per sortir-ne. El final del FIRPO en tot el planeta
explica com l’atzar es venja injustament de tu abans que tu puguis venjar-te justament
de la resta del món. La infelicitat del barber ens situa en la relativitat de
la felicitat davant de l'absolutisme de la infelicitat. I el darrer, la cascada, flueix inexorablement riu avall, com el nostre
comportament, facin el que facin els que ens envolten.
L’autor és en George Saunders.
.jpg)
Passejos imprevisibles, sense destí, entre el
costat fosc i el lluminós, de cadascun dels seus variats personatges, inacabables,
explicant el poder, les relacions, el sistema social que va mutant per
garantir-se la perpetuació. Sense manies. Sense concessions. Sense pal·liatius. Sense límits. Sense pautes. Sense compromisos.
Diuen que en Saunders és un fenomen. Enginyer de
mines castigat pel sistema capitalista, ha trobat en la literatura i en els
premis literaris la via per pagar-li al món amb la mateixa moneda: Així em veus
tu, i així et veig jo.
A l’Empordà hi té un nou seguidor. Si n'hi ha algun altre, podríem fundar un club tipus Pastoràlia i Sirenàlia. Estil empordanès, esclar.
1 comentari:
Vaig flipar molt amb aquesta primera història i amb la següent, la de "qui es caga en el teu bol de cereals" (genial!!!) expressió que ja he adoptat. La resta d'històries no em van arribar tant, però és ben cert que Saunders no em va deixar indiferent.
Marta
Publica un comentari a l'entrada