divendres, 15 d’agost del 2014

A la porta de la cova

Dos dies. Això és el que m’ha durat.


Hi ha sis històries. Pastoràlia, que dóna títol al llibre, n’ocupa quasi la meitat. Ve a il·lustrar el sistema laboral en un parc paleolític per a gent postmoderna. Winky és un xou televisiu d’autoajuda, que també podria ser d’autodestorb. Roure marí és una zona urbanitzada de la que cal ser una zombie per sortir-ne. El final del FIRPO en tot el planeta explica com l’atzar es venja injustament de tu abans que tu puguis venjar-te justament de la resta del món. La infelicitat del barber ens situa en la relativitat de la felicitat davant de l'absolutisme de la infelicitat. I el darrer, la cascada, flueix inexorablement riu avall, com el nostre comportament, facin el que facin els que ens envolten.


L’autor és en George Saunders.


Passejos imprevisibles, sense destí, entre el costat fosc i el lluminós, de cadascun dels seus variats personatges, inacabables, explicant el poder, les relacions, el sistema social que va mutant per garantir-se la perpetuació. Sense manies. Sense concessions. Sense pal·liatius. Sense límits. Sense pautes. Sense compromisos. 


Diuen que en Saunders és un fenomen. Enginyer de mines castigat pel sistema capitalista, ha trobat en la literatura i en els premis literaris la via per pagar-li al món amb la mateixa moneda: Així em veus tu, i així et veig jo.



A l’Empordà hi té un nou seguidor. Si n'hi ha algun altre, podríem fundar un club tipus Pastoràlia i Sirenàlia. Estil empordanès, esclar.


1 comentari:

Marta ha dit...

Vaig flipar molt amb aquesta primera història i amb la següent, la de "qui es caga en el teu bol de cereals" (genial!!!) expressió que ja he adoptat. La resta d'històries no em van arribar tant, però és ben cert que Saunders no em va deixar indiferent.

Marta