dissabte, 19 de juliol de 2014

Escher Egan

Allò que llegeixes ho ha escrit algú, normalment algú altre. I pot ser que aquest algú altre faci veure que ho ha escrit encara una altra persona, potser amb la intenció de simular que realment ho ha escrit una quarta persona.


Arribat a aquest punt ja no estàs tan segur que ets tu qui ho llegeix. Potser ets algun dels algú-altres que hi ha intervingut o que ho feia veure.


La torre mestra” de la Jennifer Egan té quelcom d’això. De lectura fàcil, però que en convertir-se en la visió o interpretació d’algú que ho escriu o que ho llegeix, es va complicant sense saber quantes voltes més pot complicar-se.

Al final sembla que tot s’ha d’acabar lligant, perquè creus que es descobriran les cadenes que lligaven una lectura a una altra, però, és clar, això també seria massa fàcil.

Per l’escala de cargol anem pujant a la torre mestra, però es tracta de l’escala impossible d’Escher, de la Tribar de Penrose, i dins de la torre mestra hi ha altres torres amb les seves escales que pugen fins al laberint dels soterranis del que només podem sortir si tenim prou por de quedar-nos-hi per sempre.



¿Respostes? ¿Qui vol respostes? ¿Qui en necessita?