Dos taüts negres i dos de blancs parla d’un
quàdruple crim esdevingut al Pallars en els anys de la postguerra.
En Pep Coll, després d’esventar els seus
records d’infantesa, ha fet la seva investigació particular i ha decidit de
fer-ne una història. O potser a escriure-la perquè la història ja estava feta.
El llibre conté més que alguna sorpresa. En
Coll hi ha abocat, diria, el bo i millor del seu ofici, treballant els
registres, els detalls, l’ambientació, la quotidianitat fins a fer-nos-en oblidar.
Hi ha algun moment que el crim sobre el qual
gira tot deixa de ser important, es redueix a la seva mínima expressió. I el
que queda és la galeria de personatges, el ventall de situacions o, si ho
preferiu, un retaule d’un temps i d’un país.
I la impunitat del crim com a gran lliçó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada