¿Què hi fa aquesta noia levitant davant de l'església de Santa Maria de Vilamacolum?
¿Potser levita perquè el rostoll és aspre i el pintor no la vol posar en tan incòmode compromís?
¿Potser representa la natura i no vol tocar uns conreus vés a saber si no transgènics?
¿Potser és ella, jove i untada en olis que li tiben la pell, que no pot posar-se simplement sobre allà on sigui?
Bé, hi ha la possibilitat que no hi faci res, que només sigui per fer bonic. Un joc de composició, un joc d'impactes cromàtics, de textures, formes i trames.
Una altra possibilitat: preguntar-li-ho al pintor. És en Carlos García Benítez. Fa uns anys que corre per aquests verals, pintant, fent fotos, tocant la guitarra. Si el veieu abans que jo, ja li ho podeu dir, que ens expliqui de què va el quadre.
Si en voleu veure altres, i també fotos, hi podeu donar un cop d'ull al seu web: http://www.garcia-benitez.com/ La major part de les obres són nus. Ja hi som! ¿Què passa amb la pell humana, que resulta tan expressiva, tan simbòlica, tan estimada? Ja m'agradaria empescar-me una teoria sobre "la pell, la frontera", però em temo que només seria això: una teoria empescada.
De moment m'aconformo amb felicitar en Carlos per la seva capacitat creadora.
2 comentaris:
Bon día Candid:
Tal vez la pregunta, seria el porque a la gente, le cuesta tanto desnudar el cuerpo y tan poco el alma. Lo vemos a diario en los programas de televisión.
Te adelanto una posible explicación: Después de estar la iglesia durante siglos, haciéndonos creer que el cuerpo, es algo de lo que debemos avergonzarnos ya se pueden ver los resultados. Podemos seguir con este tema la próxima vez que nos veamos. Salutacions
Hola Vicenç,
cert: ja en parlarem tranquil.lament amb una copeta de vi, que sempre aporta coses al debat.
T'avanço, però, un comentari: totalment d'acord amb la comparació de despullar el cos i despullar l'ànima, i el pes de a interpretació religiosa al respecte.
Hi ha un paio, John Berger, també molt crític amb els convencionalismes, i ell fila molt prim, diferenciant entre "nude" i "naked". Clar, els anglesos ho tenen més fàcil. És a dir, el nu com a acte personal de deslliurament de les convencions, i el nu com a acte d'exhibició externa i, com a tal, carregat de convencions.
No sé com ho veus. Vaja, aniré posant el vi en fresc.
Salut i records,
Càndid
Publica un comentari a l'entrada