André Kertész

La xafarderia m'ha fet buscar imatges d'un dels fotògrafs que més m'impressionen. Parlo de l'hongarès André Kertész. Us he triat una vintena d'imatges per si us ve de gust de donar-hi un cop d'ull.

Veureu fotografies d'una extraordinària simplicitat, però que deuen tenir hores de paciència esperant el moment precís, i amb una composició de manual. Impossible que siguin imatges improvisades.
Hi trobareu mostres de les seves primeres fotografies urbanes i rurals, segons diuen, íntimament hongareses.
Hi trobareu fotos de la seva etapa parisenca, a partir del 1925.
Allà rep un encàrrec sobre distorsions que seran recollides en una exposició del 1933 i que esdevindrà un dels referents principals de la fotografia surrealista.
Poc després se'n va a Nova York. També distingireu imatges típicament americanes però des de la seva òptica personal, poètica. És l'etapa en què se centra més en edificis i imatges abastractes, prescindint de la figura humana.
La seva darrera sèrie sembla ser "Des de la meva finestra". Va fer fotos fins el moment de la seva mort, el setembre de 1985.
Sí, algunes imatges us sonaran a Brassai, i a Cartier-Bresson. Sí, però mirades amb calma, cosa que us repto que feu, veureu que no, que la seva mirada és única i diversa, sorprenentment honesta.
No sé què en penseu vosaltres.

JuanKa Santa Varo

Coneixem en Juanka. Actua a l'auditori de la Mercè, dient uns poemes que s'acompanyen de peces de vídeoart. El muntatge el titula Desenkuentros. Té algunes peces colpidores, d'altres suggerents, d'altres inquietants, d'altres desconcertants, d'altres provocadores. En general, directes i interessants. Juga a fer-se entendre, fa denúncies des de l'absolut, treballa una poètica instal·lada al ràfec (que és un precipici en petit i urbà)...
Si el busqueu per internet el trobareu al MySpace. Allà hi penja vídeos. No em correspon a mi dir-ho, però cada cop em convenço més que se l'ha de tenir en compte.
Us en poso un vídeo de mostra. Hi fa una crítica severa a l'escola. Si l'habilitat que més necessitem és la de triar, allà -ve a dir- és la capacitat més reprimida i menystinguda.
Els meus respectes, JuanKa.
Mira aquest vídeo: La Gran Bola - Juanka Santa Varo



Afegir al meu perfil Més vídeos

Pradal

Fa un parell de dies va començar Pradal.
El nom del mes no necessita gaires guarniments ni explicacions. Així i tot no me'n puc estar. Permeteu-me que ho faci amb una imatge (capturada i retocada) i quatre ratlles (segurament també capturades i retocades).
Si un prat ens podria suggerir una idea de quelcom obert, és evident que hi haurà algú que ho considerarà tendenciós, o directament perillós, o simplement desaprofitat. El que és obert és dolent. Tanquem, limitem, senyalitzem, reduïm.
Aquest és l'aire que respiro últimament. És un aire ple de prohibicions, obligatorietats o, si més no, recomanacions imperatives. ¿Vosaltres no? Doncs deu ser que estic passant una mala època.

Serapis FC 2 - Athletic Asclepi 2 (a la mitja part)

Tal i com està la lliga el resultat d'aquest partit és irrellevant, però s'ha de reconèixer que els seguidors d'un i altre equip estan aconseguint que esdevingui, si més no, emocionant.
Val a dir que els primers gols els ha marcat l'Athletic Asclepi, tot i que cal acceptar que hi ha hagut ajuda del col·legiat, quan ha pitat un penalti més que dubtós i quan ha donat per bo un gol després d'aplicar una llei de l'avantatge inexistent.
Per altra banda els incondicionals del Serapis, cada cop més sorollosos i radicals, no han parat d'animar el seu equip i han vist com els seus igualaven cada vegada que l'Asclepi prenia la iniciativa al marcador. Un gol marcat per Server i l'altre per Càlatos.
Queda la segona part, i vés a saber si pròrroga, tal i com estan les coses.

Tot plegat un xic estrany, si recordem la proposta del grup Esculapi Blau, en el sentit de fusionar tots dos equips en un de sol.
Si voleu saber per què parlo de futbol el Dia Internacional dels Museus, doneu un cop d'ull al gol de penalt de l'Asclepi a càmera lenta.

Calaix de Veus

No ho diria ningú:
ni un sec
ni una ratlla a la pell
ni un pom
ni una maneta
ni una pista
ni una etiqueta del contingut
ni un detall
ni un senyal
ni un indici
Si no fos per l'evidència
mostrada a bastament,
que aquí s'hi amaga un calaix
no ho diria ningú.

Blok o Bloq

Estic sentenciat. Faig servir la paraula “bloc” per a referir-me a això d’ara mateix.



Us podria fer un llistat d’enllaços de gent molt i molt enfadada per aquesta c amb la cua entre cames. Sort que hi ha el problema dels transvassaments que tapen aquesta altra qüestió. Si no, no es parlaria de res més.



Estic pensant en cobrir-me les espatlles. Faré un bloc i un blog. Hi posaré exactament el mateix però canviant la paraula cada vegada que aparegui. Així seré blocaire i bloguista alhora. Mantindré un peu a cada banda de la línia, i quan calgui, que segur que caldrà, faré un bot al costat que m’interessi.



Clar que, pensant-ho bé, potser el més raonable és que em posi a escriure directament en anglès. Així practico i potser em llegirà algú més.



Clar que per les xorrades que hi poso últimament.

La pell, la frontera

¿Què hi fa aquesta noia levitant davant de l'església de Santa Maria de Vilamacolum?

¿Potser levita perquè el rostoll és aspre i el pintor no la vol posar en tan incòmode compromís?

¿Potser representa la natura i no vol tocar uns conreus vés a saber si no transgènics?

¿Potser és ella, jove i untada en olis que li tiben la pell, que no pot posar-se simplement sobre allà on sigui?

Bé, hi ha la possibilitat que no hi faci res, que només sigui per fer bonic. Un joc de composició, un joc d'impactes cromàtics, de textures, formes i trames.

Una altra possibilitat: preguntar-li-ho al pintor. És en Carlos García Benítez. Fa uns anys que corre per aquests verals, pintant, fent fotos, tocant la guitarra. Si el veieu abans que jo, ja li ho podeu dir, que ens expliqui de què va el quadre.

Si en voleu veure altres, i també fotos, hi podeu donar un cop d'ull al seu web: http://www.garcia-benitez.com/ La major part de les obres són nus. Ja hi som! ¿Què passa amb la pell humana, que resulta tan expressiva, tan simbòlica, tan estimada? Ja m'agradaria empescar-me una teoria sobre "la pell, la frontera", però em temo que només seria això: una teoria empescada.

De moment m'aconformo amb felicitar en Carlos per la seva capacitat creadora.

La Catosfera Literària

Cossetània edicions posa a la venda la primera antologia de blocs en català. Segons la publicitat, ha de sortir la primera quinzena de maig. Se n'ha encarregat en Toni Ibáñez. Parlen del primer blook (blog+book) en català. On sigui, el primer llibloc. (Ja veieu que faig servir el mot bloc, proposat i justificat per TERMCAT, per a traduir el mot anglès blog, escurçament de web log).

Tornem al llibre. Ganes de llegir-lo, no cal dir-ho. Al bloc d'en Toni hi ha diverses informacions sobre quins són els 100 missatges seleccionats per al llibre. Aquí el teniu:

View Upload your own

Fer el xafarder entre els blocs és tota una delícia, una sorpresa darrere l'altra, escamots de lletraferits, francportadors voluntaris de la nostra malmesa cultura. Vés per on, internet ha esdevingut un baiard per al trasllat de la convalescent. Ara caldrà veure si es pot portar a l'hospital idoni. O potser és una malalta que ha d'anar a parar a molts hospitals alhora; a cada bloc un llit i un tractament. Segur que així es manté viva. Potser recupera la salut i tot.

Em sap greu no haver-me assabentat de la convocatòria. Segur que no m'haurien triat, però és igual. El cas és que se sàpiga que hi ha gent, que es va empenyent.