dijous, 17 de gener del 2013

¿Què té Irlanda?


¿Què té Irlanda?

¿Té paisatges?
“Les muntanyes es pleguen / com un acordió, amb un gemec suau”
 “Sembla mentida com els llocs poden passar / davant de les persones en els records més vius.”

¿Té límits?
“un edèn devastat d’on tothom ha fugit.”
“travessar la frontera que no sabem on és”

¿Té mars?
“Tirabuixons de sal, la mar com un tapet / brodat amb paciència i fil de color blau.”
“amb les onades que m’arriben somortes, / cada una endiumenjada amb una cresta blanca”

¿Té roquissars?
“i còdols malrodons i roques palplantades / a prop dels espadats com caigudes del cel”

¿Té fars costaners?
“és la dalla incansable del far, / que sega la foscor cada quinze segons”

¿Té parets seques?
Guardem el rumb entre les pedres, laberint / de parets incomptables que aguanten l’equilibri.”

¿Té creus de pedra?
“creus de pedra tacades / per la verola dolça del temps que s’esllangueix.”

¿Té històries?
“l’empelt carnal amb ermites i dòlmens”

¿Té llunes?
“Després de la tempesta, la lluna sobre el mar, / rodanxona i rogenca
“La lluna que s’ha inflat, rodona com un cove”

¿Té climes?
“No / plou però ha plogut i no trigarà a ploure.”
“La pluja para i falta menys perquè torni a ploure.”
“gavines que mar endins arrossegaven / tempestes.”

¿Té estacions?
atzar / tardorenc que declina, claror inaprehensible.”
“Estrebades de llum allargassen els dies”
“es mouen les fulles de falguera / com puntes de coixí bressolades pel vent.”

¿Té bèsties?
“Les baves dels cargols delaten els camins / que segueixen de nit”

¿Té llengües?
“Així viuen també les paraules, com branques / que oscil·len segons d’on bufa el vent”
“dir guineu i que faci un salt, dir ganivet / i que talli”

¿Té poders?
el conjur que perdona els pecats no comesos / encara”

¿Té colors?
“Enllà del mur l’aigua s’arruga, / verdosa com la pell d’un gripau.”

¿Té presagis?
“Però alguna cosa diu, en el vol dels ocells, / que ja no falta tant perquè arribi aquell dia.”
“tots miren mar endins / buscant alguna cosa que bé deu existir.”

¿Té missatges?
“Costa observar la vida i no ser pessimista.”
“La felicitat gasta, / solen dir els que no l’han tastada, però / la infelicitat encara més.”
“Voldria ser lluny però no sabria / on anar.”

Tot això, segons un llibre extraordinari:

divendres, 4 de gener del 2013

El millor espectacle del món, ¿no?


Un servidor –i 8000 servidors més– érem ahir a la nit a un espectacle de circ de Barcelona.

Just darrere hi havia una família de servidors especialment entusiasmada. O, en tot cas, el pare i portantveu. Brutal, ¿no? Els pallassos també són molt carismàtics, ¿no? Fantàstic, ¿no? Quina bona fila que us he trobat, ¿no? Des d’aquí es veu perfecte, ¿no? Increïble, ¿no? Quins diners més ben invertits, ¿no? El millor espectacle del món, ¿no? Ostres, hi ha hagut un moment que... ¿no? Ningú de la família no li contestava. No vaig gosar girar el cap per veure si assentien amb el cap o miraven cap a una altra banda per dissimular.

L’espectacle duia per títol “Al·lèrgia” o potser era “Agre-lia”, o... bé, alguna cosa per l’estil.

Amb alguns números de circ se’t queien els elàstics. Barres russes, trapezis sincronitzats, contorsions, malabarismes, equilibrismes... I algun número dels  pallassos amb bones idees. També música en directe, caracteritzacions, vestuari, maquillatge, efectes de llum...


Tot plegat mitja horeta. ¿I la resta? Doncs més música en directe, caracteritzacions que podien haver fet una desfilada i amagar-se i deixar de fer nosa, passejades ultrapassant l’absurd, anades i vingudes per anar omplint, efectes de llum... I algun pallasso que devia ser el fill de l’amo, perquè si no, no s’entén.

Encara sort de la família del darrere.